RUBIANES

Dimecres vaig veure per TV3 el bon documental de Manuel Huerga sobre Pepe Rubianes. I em va agradar veure Joan Gràcia de Tricicle parlar del seu amic (també Serrat, Bozzo, Flavià, i els demés…). El Pepe era un personatge irrepetible en tot i es presentava pel Teatre Poliorama sense avisar per veure els seus amics de Tricicle. Més tard, algunes nits va sortir a actuar uns minuts a l’escenari del Poliorama ( quan acabava l’obra Garrick): “per poder pagar l’hipoteca de la Caixa” deia… Fantàstic Rubianes i irrepetible… 

 

Pepe Rubianes
Pepe Rubianes

 

LUCIO DALLA: SE'N VA UN ARTISTA IMMENS...

Ha estat avui dia 1 de març, a Montreux (Suïssa), al començament d’una gira europea. Avui ha mort Lucio Dalla, d’un infart. A Itàlia estan commocionats, no és per menys. Dalla ha estat un artista grandiós. El diumenge hagués complert 69 anys. Va actuar vàries vegades a Barcelona. El vaig poder conèixer personalment quan jo treballava de guionista amb la Rosa Maria Sardà en aquell programa històric “Ahí te quiero Ver” a TVE-1. Dalla va començar com pastor de ramats (m’ho va explicar la Sardà) i va acabar com un dels grans cantautors italians. La cançó “Caruso” és tot un himne, aplaudit a tot arreu i versionat per tot arreu… A mi m’encanta Lucio Dalla per ser diferent en lletres i músiques… i cantar-ho diferent. Adorava la seva Bolonya… Se’n va un artista immens. Jo el vaig descobrir amb “Balla, balla, ballerino..” i li vaig ser molt fidel al Caspe Street de Ràdio Barcelona. Anys després un tema instrumental seu ha estat la sintonia de L’Estand, el programa de les fires que jo dirigia a Punto Radio. I “Canzoni”, “Atenti al lupo”, “Balla, balla, ballerino”, “Tutta la vita” o “Caruso” sonaven sempre. Dalla sempre serà un dels meus favorits. I el recordaré, no podia ser d’una altra manera, amb les seves ulleres rodones inconfusibles ...

Lucio Dalla
Lucio Dalla