DE L'AMSTRAD AL FACEBOOK

Malgrat treballo en comunicació (o potser per això mateix) el temps amb les eines comunicatives el vull marcar jo. No em deixo portar pel que es fa més, intento marca el meu "tempo", el meu ritme. Mai he renunciat ha escriure en llapis (m’encanta!) però tinc ordinador des d’aquells Amstrad amb pantalla de fòsfor verd i amb cinta de cassette. Els meus primers processadors de textos (lluny del Office de Windows) procedien dels “xiulets” d’una cinta de cassette que llegia l’ordinador.

Ja ho deia la saviesa de la meva mare: que el “llegir no faci perdre l’escriure”, i això ho he anat aplicant a la meva manera. Ara sí que ha arribat el moment d’estar al Facebook, i també al Twitter, però quan jo ho he volgut, no m’agrada quan m’empenten a anar-hi. I certament, les possibilitats que ens ofereixen aquests mitjans són grans, però jo tinc el temps que tinc (encara que m’ajudi la meva gent), que ja em passo molt de temps davant de l’ordinador, i necessito temps per pensar i temps per no fer res. Cada vegada escrivim més i pensem menys. També vaig decidir fa poc tenir pàgina web de Xarli Diego Comunicació, una eina ja imprescindible. Però la pàgina web t’obliga a actualitzar-la , a ser-hi, a estar pendent d’ella. No parem de tenir obligacions a la xarxa. A mi el cert és que m’encanten aquestes obligacions, però el problema és que a fora hi ha feina per fer, hi ha vida, i a mi m’agrada anar als grans magatzems a mirar... Es terrible pensar que l’ordinador ja és més important que la nevera, però és així, o potser no és terrible...
En tot cas, sempre tinc alguna causa pendent. Ara mateix em resisteixo a tenir internet al mòbil, perquè ja em condicionen molt els e-mails que rebo i no vull que em condicionin encara més... els e-mails em cremen... els he de contestar de seguida o no estic tranquil. Possiblement, m’hagi quedat alguna cosa del temps en els que treballava en comunicació  al món de la justícia... les lleis socials  han d’anar per darrera de la societat...no per davant....és a dir, s’han de fer les lleis quan la societat les demanda, no abans... El tema del jutge Garzón, el deixarem per un altra dia. Però que consti que abans estic amb un jutge progressista que li agrada la popularitat que amb jutges fatxes i amb els fatxes.

Facebook
Facebook

 

FILIPPO LANDINI

Han estat a L’Estand, el programa de les fires, d’Onda Rambla- Punto Ràdio que sembla que presento i dirigeixo tots els dissabtes a les 12.05 per a  tot Catalunya.  Jo entenc que un programa monogràfic com L’Estand necessita de la música que va obrint finestres al programa ,i necessita de parlar amb protagonistes de l’actualitat, més enllà de les fires, sempre i quan també parlin d’alguna fira! Ah, i necessita de molta creativitat i humor. L’esforç de fer L’Estand és molt important a tots el nivells, sobretot la Judith i jo ho saben bé.

Bé, m’agrada la música fresca i pop d’aquests nois de Canet de Mar. Aquesta gent jove que fa coses musicalment interessants i que poden connectar amb la gent del carrer, m’agrada i m’interessa. Filippo Landini toquen bé, cantant bé i van aconseguir amb Viu-la una cançó d’èxit.
El grup va explicar a L’Estand que el nom ve d’un amic italià que es diu així  perquè “un bon dia érem a l’estudi acabant una jornada de gravació, i li varem preguntar al nostre productor quin dia ens podíem tornar a veure per seguir amb la maqueta. Ell ens va respondre que aquell cap de setmana li anava fatal, ja que marxava a la Toscana per veure un amic seu que es deia Filippo Landini. Només sentir el nom tots varem estar d’acord en que aquell havia de ser el nom del nostre grup. Ens va agradar com sonava i la idea de que fos el nom d’una persona real”
A L’Estand van venir el Carles Pujol, cantant; Txema Duque, guitarrista i David Márquez, baixista. Vàrem saber que el Carles a més de la música treballa a Toyota, que el Txema vol ser guarda rural i que el David és aparellador. Tota la sort del món, el seu segon treball “Farem revolucions”  s`ho mereix.
A més a més van tenir el detall de cantar amb una  guitarra a l’estudi. Ei, Filippo Landini!

http://www.myspace.com/filippolandiniband

Filippo Landini a L'Estand
Filippo Landini a L'Estand

 

VISCA LA CORAL DEL CENTRE CULTURAL D'ALAIOR!

L’Hotel Port de Maó, a Menorca, té un piano-bar molt coquetó on hi ha bar i hi ha piano, evidentement (nomès faltaria).

Estàven fent temps al piano-bar per marxar a l’aeroport de Maó, quan de cop i volta  va a començar a entrar gent, van servir-se copes de cava, bon ambient i hi havia dues persones que anàven saludant a l’entrada amb un barret de cuiner, una careta molt simpàtica i vestits com la Trinca amb aquella cançó de La guerra de l’enciam, és a dir amb una indumentaria talla xxxlll i amb una super-  cintura

Jo no acavaba d’endevinar si es tractava  d’un casament, d’un bateig o d’un homenatge. O las tres cosas a la vegada.
El senyor i la senyora caracteritzats que donaven la benvinguda, van començar a recitar uns versos molt simpátics i ocurrents amb grans aplaudiments per part del  públic. Un jove molt simpátic ens porta un parell de copes de cava perquè poguem brindar amb ells. Es tractava d’una trobada de la Coral del Centre Cultural d’Alaior, una coral amb molta història (20 anys) però que sembla que vol tenir un nom més personalitzat i continuar sent la Coral del Centre. La Coral ens van delectar amb una improvisada i fantàstica actuació. Recordo que van cantar “ Sa finestreta” i altres dues cancons. Tocava el piano un senyor que afinaba molt i dirigia la Coral una senyora extrangera, que ho feia amb molta força i passió. Posteriorment, he sabut que la directora és Luba Kletsova i el pianista Orest Lemekh.
Nosaltres vàrem marxar cap a l’aeroport, però pel que vaig escoltar aquesta Coral afina i canta amb entusiasme, ho fan molt bé! Un senyor parlava al públic d’alguna actuació especial i que demanaran cobrar alguna cosa a l’ajuntament …li vaig preguntar al jove de les copes de cava que  si el que parlava era català….em va dir “no, no….és menorquí”.

Un moment de la trobada de la Coral del Centre Cultural d'Alaior
Un moment de la trobada de la Coral del Centre Cultural d'Alaior