JIMMY JUMP

Ja entenc que alguns no els faci gràcia, però aquest Jimmy Jump és un personatge que trenca el que és políticament correcte i això no és del tot incorrecte :). Aquest Jaume Marquet Cot de Sabadell i nascut el 74 té morro, i a més i a més  és l’única manera de que surti la barretina per Eurovisió :). El Jaumet  és un exhibicionista mediàtic que cada vegada la fa més grossa, però tot queda en un “sortir a les imatges”, hi ha  moltes coses molts pitjors... per exemple: em sembla pijtjor la cançó que va representar a Espanya. Feia temps que no escoltava una cançó tan dolenta, i porto molts anys de música. “Algo pequeñito”, osti tu! Per cert ,Jimmy Jump ha passat la nit a una comissaria d’Oslo, segons informa l’Agència Efe, i sortirà aquest diumenge mateix, després de pagar una multa. Quan hi tornarà i en què? 

 

Un momentet d'Eurovisió 2010
Un momentet d'Eurovisió 2010

 

I'M A TRAIN

M’agrada encara aquella cançó de Albert Louis Hammond: “I’m a train”. Aquell compositor i cantant d’èxit sempre ens van dir que havia nascut a Gibraltar, però en realitat sembla ser que va néixer a Londres. A Gibraltar s’hi va criar. També he sabut que és “Cavaller de l’Ordre de l’Imperi Britànic”. La música comercial no té fronteres. I ell com a compositor i cantant ha demostrat una gran capacitat comercial per saber connectar. I fa anys era sempre número 1.No tenia una gran veu, però resultava agradable i amb un accent peculiar quan cantava en castellà .

Bé, en realitat, vull dir mentre escric això en un tren que m’encanta el tren, aquest trun-trun, aquest trac-trac o l’onomatopeia que sigui. Sempre que puc tiro d’Ave i els avions ja no els aguanto (impuntuals, emprenyadors i mai toquen de peus a terra...per no parlar de les cendres del volcà...). Sempre que puc agafo el tren (sempre és millor que el tren m’agafi a mi) . Ara mateix vaig (trun-trun) en un viatge de mitja distància. I el rètol lluminós del  vagó ara mateix marca 14.31 hores i 22 graus. El vagó és una sinfonia de primera magnitud. La noia que tinc davant llegeix una partitura de “Dolces Campanes” i mou els braços instintivament ( es veu que està assajant sense orquestra).La senyora del meu costat (una tieta de las Teresinas de la Cubana) ataca uns “doritos” (crec-crec) i la seva amiga (una altra “teresina”  que ataca uns cacauets). I a mi m’ataquen dels nervis, no hi puc fer-hi més.

Malgrat tot, el tren m’agrada. Sóc així. “Mama, falta molt?”. “No comencis així que ja tens una edat”. 

Un tren a l'estació
Un tren a l'estació