MANOLO GARRIDO

A mi m’agrada la ràdio i m’agrada la gent que fa ràdio i la viu amb passió.

És cert també que hi ha gent que fa ràdio com si vengués pops al mercat o com si omplís un formulari en grec. Moltes emissores  no condueixen necessàriament a més qualitat de continguts o professionals. Des que manen els pseudo-gerents la ràdio ( fa ja molt de temps) ha perdut part del seu encant (que si radiofòrmules musicals, que si clons, que si no hi ha un programa nou des de fa anys...). I el que ens espera perquè amb la situació econòmica de les ràdios, ja no en tindrem prou amb pseudo-gerents i caldrà una brigada d’inspectors.
Bé, Manolo Garrido m’ha convidat al seu programa “Tarda de ràdio “ a Ràdio Sabadell EAJ 20. Algunes vegades alguns amics que pensen que he aportat alguna cosa (per això són amics... perquè són generosos amb mi) em conviden a la ràdio o a la tele (ei, tampoc cada quinze dies). Amb Manolo Garrido que el vaig conèixer a Cornellà (jo dirigia en aquells moments la companyia discogràfica Metropol Records, doncs he fet de tot). Hem parlat de Nikka Costa; de Caspe Street de Ràdio Barcelona; de Rosa Maria Sardà i “Ahí te quiero ver” de TVE-1, on vaig fer de guionista; d’El Joc del Segle de TV3; del món de la comunicació... M’agrada la ràdio de Manolo Garrido perquè es prepara les entrevistes, és informal i divertit, i li agrada el mitjà. He escoltat la tertúlia que fa i és fresca i entretinguda. És un professional de la vella escola. Hi ha vida més enllà de Barcelona. Tarda de Ràdio acaba de celebrar els 200 programes, felicitats!
Un record també per a la gent jove del seu equip, que penca i m’inspira bones vibracions: Begoña, Rocío, l’Oriol, i potser algú més que no he conegut.
A Ràdio Sabadell vaig debutar no professionalment a la ràdio com a representant de l’Institut Arrahona de batxillerat als 14 anys. Estava “acollonido”. Ara ha tornat a Sabadell un de Terrassa.

Manolo Garrido i el seu equip
Manolo Garrido i el seu equip