FRANCESC ARELLANO, HA MORT UN HOME BO

Ahir dimarts vaig acomiadar-me de Francesc Arellano. Amb la presència dels seus familiars i molts amics més. Va ser una cerimònia sense capellà. A mi m’encanta que no haguem de pensar en el més enllà quan marxem del més aquí.
Arellano ha estat un home bo i un col.leccionista important. Mai va perdre la il•lusió per col•leccionar: va començar per la numismàtica i va acabar amb fonògrafs, televisors i una esplèndida col•lecció del món del tango.
Molts museus de Catalunya (El Museu de la Ciència, per exemple) tenen peces industrials que ell va descobrir en algun indret d’Europa…buscava peces antigues i les reparava...
Jo el vaig conèixer de la mà del director de Mercantic de Sant Cugat, Josep Maria Camps, i vàrem organitzar una exposició fantàstica de televisors antics que va tenir molt d’èxit (la meva feina va ser la comunicació, com sempre). Després em va cedir per a una exposició de la Fira dels Brocanters a la Diagonal telèfons antics i van fer una altra vegada una de televisors amb un gran èxit.
El Francesc era tranquil, pausat, i mai posava pegues. En guardo un molt bon record. I ara estic segur que la seva dona, l’Anna, tirarà endavant la botiga Anamorfosis que tenen al Barri Gòtic de Barcelona. L’Anna té molta força i era un gran complement pel Francesc. Estic content d’haver-los conegut. 

 

Francesc Arellano
Francesc Arellano

 

PÀRQUING AMB CAFÈ

No m’hi havia trobat mai.
Al pàrking del carrer Mallorca (al costat de Calabria) de Barcelona aparques el cotxe i tant si ets abonat com si ets client puntual, et conviden a prendre de franc un cafè, una infusió, o un refresc... A tu i als teus acompanyants... (les famílies nombroses són un perill). És a dir, al costat de les fileres de cotxes i de les columnes característiques d’un aparcament hi ha una barra metal.litzada, amb una potent màquina de cafè, i unes fotos espectaculars de fórmula 1 i de motociclisme. I pagues per aparcar el mateix que en altres pàrquings. En cinc minuts he sentit frases com aquestes: “Molt bé que convidi la casa. És una bona idea”. “Feliciti al propietari”. O “ Cada dia vindré a aparcar a aquí”. El cafè era bo. I l’aigua de marca :). En una societat en què tothom ho cobra tot, i moltes vegades per endavant, estaran amb mi que és una bona noticia que aparquis i et posin un cafè calentó en un dia de pluja. 

 

Cafè del pàrquing
Cafè del pàrquing

 

L'AMBAIXADOR I EL FUTBOL

Vaig estar a la seu de l’Institut Goethe de Madrid per motius de feina. S’hi presentava la nova oficina d’informació del DAAD, el servei de promoció de les universitats alemanyes, i els nous consellers de cultura de l’Ambaixada alemanya a Madrid. Amb una gratificant actuació de la Big Band del Colegio Alemán de Madrid, formada per mestres i alumnes.
Com saben, en aquests moments, Alemanya comanda, sens dubte, Europa. I els francesos els ajuden…
En aquest acte a l’Institut Goethe de Madrid, el director general de Universidad.es (promoció de les universitats espanyoles al món) José Manuel Martínez Sierra va estar divertit parlant en un context cultural del Barça, del Real Madrid i de que ell era del Atlético de Madrid… Aquestes coses s’agraeixen perquè el més fàcil era fer un discurs protocol.lari i avorrit. I davant aquesta situació, l’ambaixador d’Alemanya a Espanya, Reinhard Silberberg, va estar ocurrent dient que a Barcelona es fa el segon millor futbol d’Espanya, una petita i divertida provocació per fer feliç a la concurrència tenint en compte que érem a Madrid. Quan l’ambaixador va arribar a la meva zona ,li vaig dir amb picardia...” Embajador, soy de Barcelona...pero no se lo tendré en cuenta”. Encara riu ara... 


 

Reinhard Silberberg  Foto: Liesa Johannssen / DAAD
Reinhard Silberberg Foto: Liesa Johannssen / DAAD